"Yo luchaba... y me obligaban a pagar los sellos de las cartas"

Foto: Gemma Miralda

Tiro de contra per parlar de la contra. En recordo una que em va sorprendre. No recordo qui era l'entrevistat ni tampoc perquè l'entrevistaven. Però em va quedar gravada una cosa que va dir: "si alguna batalla ha guanyat el primer món és que el jovent d'avui en dia ha renunciat a la guerra". És cert. La mili ha desaparegut. Ningú, del món occidental, contempla anar a una guerra. Només els polítics i els militars en són partidaris. La guerra és un problema que existeix i la quantitat de països en vies de desenvolupament o del tercer món en aquesta situació és alarmant. Però l'evolució en el primer món ens ha portat al pacifisme. El no a la guerra d'Irak en forma de manifestació a Barcelona n'és un exemple. 

La situació actual és de màxima tensió. Retallades por doquier, situacions de màxima injusticia, crispació, etc. Però els dos bàndols estan clars. Com diu l'Andreu Canet, el món està plè de vividors. Aquest és un dels bàndols, petit en nombre, però gran en poder. I en l'altre hi ha el poble. Una guerra entre civils és difícil que es torni a repetir. Jo vull dir que és impossible. Si algun escenàri violent m'imagino és a a l'estil de la revolució francesa. Però de totes maneres, tampoc en sóc partidari. Sóc absolutament pacifista.

De petits aprenies a l'escola que la indiferència era la millor arma per combatre l'enemic. Quan els insults, els cops, les retallades no immuten el personal i sobretot, no sol.lucionen el problema de fons, l'agresor canvia de tàctica, et deixa en pau i guanyes. Aconsegueixes que canviï. Com diu el proverbi Cheroqui quan assenyales amb un dit algú, n'hi ha tres que apunten cap a tu. La única cosa que ens uneix el poble amb els vividors és que ens assenyalem mútuament. El dia que deixem de fer-ho, deixerem de viure en el mateix món i el seu poder sobre nosaltres haurà acabat. La nostra indiferència és el nostre poder. Ignorar-los és eliminar-los. Al meu poble diuen que a Sabadell tothom va per ell. A mi no és que no em representin és que no els necessito. Ni a ells, ni el seu sistema. Jo crec que nosaltres sols ens en sortiriem millor. Toca canvi de model? Ha mort el sistema? Fantàstic! Ara ens toca a nosaltres. Construïm el nostre. Sense por. Les lleis estan per complir-les si són justes, en el moment que deixen de ser-ho, el més just és no complir-les. 

Via lliure, no hi ha lleis, no hi ha fronteres, no hi ha polítics, no hi ha sistema, només hi som nosaltres i el que volguem que sigui aquest món. Un món sense guerra ni vividors és un món on s'acabaria la fam, les desigualtats, la mediocritat, les pàtries, la guerra i els vividors, o ho seriem tots que és més just.

Llegiu "La Contra" aquí