dimecres, 25 de juliol del 2012

"Para un africano su hogar no es una casa, es el poblado"

Foto: Jordi Roviralta
No deu ser casualitat que ahir m'entretingués mirant "Bailando con lobos" a la sexta 3 i veure en forma de pel.lícula com l'home blanc amb la seva pólvora i esperit colonial va acabar amb les tribus americanes d'indis. 
Avui em llevo i la contra parla de com el colonialisme ha fet el mateix amb Àfrica. Res que no sapiguem o sí. Sabem que no en queda rastre o que si en queda algún, està en mans de persones com Peter Rich i els seus llibres. Antropologia que posa en evidència que no som millors, més aviat ho hem empitjorat. La història diu que la única diferència és que l'home blanc tenia la pòlvora i això el permetia exterminar-ho tot i imposar les seves lleis. I aquestes lleis, arquitectòniques o les que siguin, evidentment són pitjors que les que hi havia. Les cultures ancestrals de cada territori ens porten molts anys d'aventatge i la seva lògica aplasta la que l'home occidental ha volgut imposar. Vull pensar que ara que tot està fallant i la crisi econòmica desenvoca en una crisi de sistema i d'identitat farà que busquem respostes en les restes de tot aquest coneixement que encara no hem destruït del tot. Fa uns dies ja parlàvem de la influència del ioga, la meditació, l'acupuntura, etc. Sembla que ara hem de recórrer a l'arquitectura africana per entendre que el festival del totxo que hem muntat és una aberració. Tampoc cal anar a Sudàfrica per adonar-nos-en. Al meu poble s'han anat enderrocant fàbriques de l'època textil sense miraments i amb elles les cases angleses que omplien els carrers. Cases amb portal, pati interior, eixida, safreig, de sostres alts, fresques a l'estiu, amb llars de foc per a l'hivern, aillades tèrmicament i acústicament, etc... Ara la gran majoria han desaparegut del mapa i l'obra vista ocupa el seu lloc. Moltes de les que encara estan de peu estan amb les portes i finestres tapiades per tal que no les ocupi ningú o esperant un enderroc que potser ja no arribarà mai perquè no hi ha diners per pagar-lo. El meu poble també està perdent la identitat i s'està deteriorant. Sembla un formatge emental que cada vegada té més forats que formatge... Alguns han descrit aquest fenomen amb el nom d'urbanoporosi. No us perdeu el concepte. Això està passant aquí. Potser sí que Àfrica comença al sud dels pirineus i no cal anar-hi perquè ja hi som...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada