 |
| Foto: Xavier Cervera |
Yuri Andrujovich. Nascut a Ucraïna. País interessant. Suposo que com tots els països que es van anar desmembrant de l'antiga Unió Soviètica. Va quedar Rúsia i 14 "catalunyes". Una d'elles Ucraïna. Què en sabem dels 14 fills de Rúsia? Poca cosa. Suposo que això és el que els fa interessants. Perquè no tenen el focus mediàtic a sobre i en canvi formen (alguns, no tots) part de la "nostra" Europa...
Poeta, novelista, assagista, traductor, músic. Ejem. Es pot ser tantes coses? Suposo que sí. El que potser hi hauriem d'afegir és que en Yuri no és gaire humil. Quan, a la contra, ens presenten personatges tant polifacètics, podem pensar dues coses. La primera, que estem davant d'un extraterrestre amb poca modèstia. La segona, que l'entrevistador utilitza les virtuds d'una persona terrestre, en sacrifica la humiltat i en fa una exhibició per atreure el lector. Jo m'inclino per la segona. Si no s'és humil no es pot ser poeta.
El final de l'entrevista es confirma. Poeta i humil. La humiltat i les paraules de'n Yuri ens parlen més d'Ucraïna que d'ell mateix. De com el sistema soviètic reprimia la individualitat amb la cultura de l'amenaça i la por. De com, durant 10 anys, gràcies a ser ignorats per la classe política, de la qual el poble desconfiava, a Ucraïna els escriptors van ser els únics portadors de la veritat. Cosa que des de fa un any i mig, des que el clan mafiós dels Donlocas representats pel primer ministre Vicktor Yanukovych controla el país, ha deixat de succeïr. Ara, es persegueix els escriptors com ho feia la URSS: sancionant, amenaçant, arrestant,... Amb aquest historial és fàcil entendre que el poble ucrainès sigui: pusil.lanime. Paraula que odio. Per què? Doncs perquè no sabia què volia dir fins ara, perquè no s'utilitza i perquè em sona a pedentaria. A més a més, després de veure tot el que li ha passat a aquest poble, més que pusil.lànimes, em sembla que simplement estan acollonits. Acollonits, una paraula més coneguda, utilitzada per tots, adient i menys pretensiosa.
No sé si algú es comprarà el seu llibre "Perverzion", però, després de llegir l'entrevista, a més a més de poeta, escriptor, assagista, traductor i músic hi hauriem d'afegir: ¿polític?, ¿historiador?, ¿defensor del poble ucraïnès?...
En fi, sí; polifacètic!
PD: Ha quedat pendent el tema de la música... ¿Salsa rosa o veritat? Mai ho sabrem. L'hauran de tornar a entrevistar. Però això és impossible no? Ja que ningú ha repetit mai a la contra! No? O sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada