 |
| Foto: Xavier Gómez |
Misteris del més-enllà. Claudicació poc freqüent de la medicina occidental cap el xamanisme. Per sort, avui en dia és un fet cada cop més habitual. La interculturalitat o la globalització (sort del fòrum de les cultures!!), fa que quan ens falla la pastilla busquem l'acupuntura, quan al traumatòleg se li acaben els arguments ens passem a la osteopatia o al ioga, o, que quan la teràpia psicològica o psiquiatrica ja no fa efecte busquem refugi en el budisme i la meditació. Però mentrestant el xamanisme continua sent una opció més estereotipada. Potser perquè sovint va acompanyada del consum de substàncies psicotròpiques com: el peyote, l'ayahuasca, etcètera. Crec que aquest rebuig és una falta de respecte a milers d'anys d'evolució de tribus i cultures de tot el planeta; i una estupidesa. És com si renunciéssim a les claus fixes de la caixa d'eines perquè ja tenim la versàtil clau anglesa. Llavors arriba el dia que ens adonem que la clau anglesa és inútil en alguns moments: és massa gran i difícil de maniobrar en alguns racons. Perquè hi hauriem de renunciar?
El xamanisme em facina. Em resulta un món ocult. A més a més, és com un tema personal pendent. No és que tingui intenció de conectar-me amb esperits o amb morts, però crec ha de ser molt interessant. Estic convençut que una experiència de l'estil que comenta l'Alejandro Corchs t'ha de donar una prespectiva de l'asunto molt diferent. Veure't amb uns altres ulls, percebre i entedre el que t'envolta d'una altra manera, descobrir un altre perquè de l'existència, treure l'entrellat de l'objectiu (si és que n'hi ha) d'aquesta vida... O no. Encara que tot se't presenti per confirmar el que ja sabies, ha de valer la pena.
És una llàstima però, que aquest món, a part d'ocult, tingui tant intrusisme. L'abundància d'impostors provoca un descrèdit important. Només cal mirar la televisió en horari d'insomni. Tot i que cada vegada es fan públiques més experiències i són més les persones, que sense por a ser assenyalades (amb un dit), ho expliquen, a la vegada, cada cop és més difícil trobar-hi autenticitat. No per això penso deixar escapar l'ocasió, si se'm presenta, de tenir una experiència xamànica. Penso aprofitar-la, per molt cague que em foti!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada