 |
| Foto: Mané Espinosa |
Començo a llegir la contra i torno a tenir la sensació que "la humanitat s'està sincronitzant". Ahir escrivia sobre com les ECM influïen sobre l'apreciació de la vida i només començar a llegir el flaix del senyor Abraham Yehoshua deixa anar "per viure feliç has de pensar en la mort cada dia". Faig un esforç per no centrar-me una altra vegada en el que em sembla més interessant d'aquesta contra i que està per sobre de qualsevol religió, pàtria, poble, política o conflicte territorial i continuo llegint.
Des que tinc us de raó, o consciència o televisió, sempre he mirat les telenotícies i un dels temes més avorrits, pesats, repetitius i incomprensibles per mi, ha estat el tema d'Israel i Palestina. Motiu de zapping obligat o moment de desconnexió mental autòmatic. Avui no, avui em toca o m'obligo a fer un esforç sobrehumà.
Mai havia hagut de consultar tantes paraules a la meva amant wikipedia ja sigui per situar-les en el mapamundi o en el mapa mental: sionisme, diàspora, sefardí, Tesalònica, Jordània, Palestina, pròxim orient actual, Rania, Sumaya, Hamas, Tel Aviv, Haifa i enconado. No m'atraveixo a lligar-ho tot plegat, simplement espero recordar les quatre coses bàsiques per tal que la pròxima vegada que surti una notícia per la tele d'aquest tipus poder entendre alguna cosa.
Número 1, Israel és un país inventat per la ONU el 1947 després de la segona guerra mundial perquè els jueus tinguéssin una pàtria.
Número 2, el que sí que ha existit "sempre" (fa més de 3.000 anys) és la "Terra d'Israel" on sempre hi ha hagut jueus. Aquesta terra està situada a la regió de Palestina.
Número 3, Palestina no ha existeit mai com a estat propi, sempre ha estat un territori dins d'imperis majors. Tot i així, en el moment que es va crear el país Israel no es va crear cap país anomenat Palestina.
Número 4, durant la primera guerra mundial l'imperi Otomà va lluitar en el bàndol dels perdedors i els britànics van conquerir la llavors denominada Siria Otomana (part oriental de l'Imperi Otomà) de la qual els britànics i francesos en van crear les actuals fronteres de Síria, Líbia i Irak.
Número 5, va quedar una zona sense assignar, Palestina, on sota les ordres britàniques hi convivien jueus i palestins de manera molt barrejada. Però el sionisme després de la segona guerra mundial va augmentar el nombre de jueus a Palestina exponencialment provocant un conflicte entre àrabs i jueus.
Número 6, tornem al punt 1 quan la ONU fa una votació i 181 països voten a favor de dividir Palestina en dos estats: l'estat d'Israel i l'estat Àrab. Entre els 181 a favor: EEUU, França o la URSS. En contra: Afganistan, Irak, Iran, Cuba,... Entre les abstencions: Gran Bretanya...
Número 7, la divisió és un desastre des del punt de vista dels palestins ja que consideren que es queden amb el tros petit del pastís. Es crea la Lliga Àrab i comença la guerra...
Número 8, la cosa es complica i jo, que sóc pacífic, abandono...
Número 9, Autoritat Nacional Palestina, Yasir Arafat, la guerra dels sis dies, etc...
Número 10, això de la història per una persona de ciències com jo és com el número pi o el número d'euler, ∞. Si no us ha quedat molt clar, mea culpa. Si voleu saber més: wikipedia.
Número 11, la reina de Jordania està com el pà. Amb una reina així qualsevol es fa monàrquic.
Número 12, conclusió: la culpa de tot la té Theodor Herzl...
Número 2, el que sí que ha existit "sempre" (fa més de 3.000 anys) és la "Terra d'Israel" on sempre hi ha hagut jueus. Aquesta terra està situada a la regió de Palestina.
Número 5, va quedar una zona sense assignar, Palestina, on sota les ordres britàniques hi convivien jueus i palestins de manera molt barrejada. Però el sionisme després de la segona guerra mundial va augmentar el nombre de jueus a Palestina exponencialment provocant un conflicte entre àrabs i jueus.
Número 6, tornem al punt 1 quan la ONU fa una votació i 181 països voten a favor de dividir Palestina en dos estats: l'estat d'Israel i l'estat Àrab. Entre els 181 a favor: EEUU, França o la URSS. En contra: Afganistan, Irak, Iran, Cuba,... Entre les abstencions: Gran Bretanya...
Número 7, la divisió és un desastre des del punt de vista dels palestins ja que consideren que es queden amb el tros petit del pastís. Es crea la Lliga Àrab i comença la guerra...
Número 8, la cosa es complica i jo, que sóc pacífic, abandono...
Número 9, Autoritat Nacional Palestina, Yasir Arafat, la guerra dels sis dies, etc...
Número 10, això de la història per una persona de ciències com jo és com el número pi o el número d'euler, ∞. Si no us ha quedat molt clar, mea culpa. Si voleu saber més: wikipedia.
Número 11, la reina de Jordania està com el pà. Amb una reina així qualsevol es fa monàrquic.
Número 12, conclusió: la culpa de tot la té Theodor Herzl...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada