 |
| Foto: Jordi Roviralta |
"No es tracta de fer el que t'agradi sinó que t'agradi el que fas" m'escrivia un dia el meu avi en una felicitació d'aniversari.
Dissociar l'oci de le l'ofici és un mal negoci. Un pot arribar a desenvolupar una capacitat abismal per aconseguir disfrutar un ofici allunyat de les seves motivacions, però és com intentar mantenir l'equilibri amb un peu a terra i l'altre a la barca. Tard o d'hora acabes a l'aigua i has de decidir cap on tirar. El que revela l'Andrew Wylie és un dels grans aprenentatges de la vida: dedicar-se a allò que t'apassiona.
Avui en dia les bares de medir ens han portat dimensionar l'èxit de les persones en funció de la quantitat de zeros que té la nostra nòmina, els centímetres cúbics del motor del nostre cotxe, els metres quadrats de casa nostra, el número de carreres, doctorats i masters que acumula el nostre currículum, els minuts, hores o dies que aguantem copulant amb la nostra parella o els típics centímetres de del membre sexual masculí per no parlar dels 90-60-90. Aquestes bares de medir s'han convertit en metes que hem d'anar creuant per assolir l'èxit o, perquè no dir-ho ja, la felicitat.
"There is no way to happiness. Happiness is the way" diu el refrany budista i el camí sembla ser que és fer el que t'agrada. M'agradaria pensar que tinc mala memòria i la frase del meu avi anava al revés. De vegades intento justificar-lo dient-me que si t'agrada el que fas llavors estàs fent el que t'agrada. Heus aquí la paradoxa! Però l'experiència em diu que no, que m'enganyo. Ves a saber, potser un dia, amb la seva experiència pensaré com ell, de fet ja he passat una etapa de la meva vida amb un peu a terra i l'altre a la barca. Perquè no em pot tornar a passar? Un dia li vaig dir tot convençut al meu pare, després de descobrir el plaer de dedicar-me a la meva passió: "és que de fer el que t'agrada mai te'n canses i com més temps hi dediques més t'agrada!". Però us haig de confessar que també vaig acabar a l'aigua. Continuo pensant que a la vida t'has de dedicar a allò que t'apassiona però com podem saber quina és la nostra passió i si ens apassionarà per sempre!?
Jo crec, i ara em tiro a la piscina sense saber si hi ha aigua, que només poden ser passions i ser-ho per sempre aquelles amb un component artístic de gran pes. Les demés es volatilitzen amb el temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada