 |
| Foto: Kim Manresa |
Un màrtir és aquell que testimonia la seva fe amb la vida. Aquell que és martiritzat fins a la mort, però mai renuncia a la seva fe. Aquest acte heroic el converteix en exemple i model a seguir. Però l'entrevistada en qüestió, Lary León, està més vivita y coleando que tots nosaltres junts. Atès que està vivint la seva última reencarnació, està clar que (si no ho és ja) es convertirà en màrtir. No perquè hagi viscut martiritzada. Ja que tal i com ho explica s'ho passa bomba! Però a ulls dels demés ens ho pot semblar.
La contra és ràpida i fulminant. D'aquelles que enganxen. Et fan pensar que ets un bon lector. Ràpid. I és que la sorpresa, l'admiració, l'astorament, la incredulitat, etcètera; enlloc de fer-te fregar els ulls te'ls fa mantenir oberts i devorar-ne les paraules com si escuréssis escamarlans, caps de gamba o espines de sirena. Però pel que sembla, aquesta sirena ve sense espines...
Realment em crec el personatge. Em crec que no hi hagi hagut moments dolents. Sobretot pel tema de la "no necessitat de superació". Com comenta, ella va néixer així: sense braços i amb una sola cama. No els ha perdut. Simplement no els ha tingut mai. Llavors no s'ha de superar cap pèrdua! Objectivament ho té més complicat una persona que sí que ho ha perdut (en un accident per exemple) i ha de començar de zero. Però en els dos casos hi ha una qüestió d'actitud més que important.
Inclús em crec el discurs quan ella diu que es sent una afortunada per haver nascut així. Realment, si en aquesta vida, aconsegueixes positivitzar tot allò que la societat estigmatitza com a negatiu i t'ha tocat en el repartiment de cartes; només tens un camí i és el de l'èxit. Llavors, com més defectes de fàbrica (o del destí) acumulis, més lluny aniràs així que els vagis positivitzant!
Com sempre és molt fàcil de dir i difícil de fer. Però és que encara que pugui semblar difícil de fer, és fàcil d'entendre! És de calaix acceptar que és veritat i, per sort (crec jo) cada vegada és més fàcil d'aconseguir. Bàsicament perquè cada vegada hi ha més persones (com la Lary Leon) i històries com aquesta. Que fan fàcil el difícil. Còmic lo dramàtic. Feliç lo infeliç.
Cada vegada hi ha més màrtirs (per sort vius!) i ja no estan sotmesos a cap religió, ni són fruit de miracles, ni estan polititzats... Són els nous màrtirs!
Els màrtirs de tots!
Em sona... No era un eslògan això...?
"La-ca-ixa-de-tooo...?"
Tssssst!!
Silènci!
Tornem al món de les sirenes!
Que mola més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada