 |
| Foto: Kim Manresa |
"Les persones no canvien". És una frases que odio. Tot canvia! La nit el dia, els arbres, els paisatges, les ciutats, la societat i, evidentment, les persones!
"El caràcter de les persones no canvia". És la versió dos de la mateixa frase. Però hi continuo estant en contra. Les persones no només canvien físicament, també canvien mentalment, i per tant, de caràcter. És evident que n'hi ha que no ho fan, però perquè no volen; i el fet és que la majoria canviem. De la mateixa manera que se'ns arruga la pell o ens cauen els cabells anem moldejant la nostra manera de fer i de pensar.
De fet "L'espècie humana s'està sincronitzant". Era la frase eslògan d'una Contra de la qual no en recordo res més, però la frase ho diu tot. Hi ha contres que queden perfectament plasmades en la seva frase eslògan. En recordo d'altres, com per exemple: "Yo soy una parte de ti que aún no conoces" (ho escric en castellà perquè aleshores no hi havia La Vanguardia en català, encara). Però si recuperem el fil, l'espècie humana només es pot sincronitzar canviant. Com no hem de canviar en un context de crisi? En un entorn on el model està acabat i tot ha caigut?
Com sempre, com passa en la cultura popular, hi ha frases fetes a favor i en contra: "A quien madruga Diós le ayuda" però "no por mucho madrugar amanece más temprano". Doncs això, que "les persones no canvien"? "Renovar-se o morir"!
Més enllà de voler deixar ben clar que és possible canviar, m'agradaria destacar dues coses de l'entrevista.
La primera és que em sembla molt cruel realitzar experiments sobre l'optimisme i el pessimisme amb avis, després dels quals podem observar pèrdues de salut i insatisfacció. No passa res! A qui li importen els àvis? Són pitjors que les rates. Perquè hem de passar per la fase de les rates si tenim els avis?! Crec que els avis o la gent gran en general tenen moltes coses a ensenyar-nos però no precisament en forma d'experiment. Segurament no calia obligar-los regar una planta a una hora determinada per demostrar que això els frustraria i els envelliria de tristesa. Em sembla a mi, que respectant-los i preguntant-los quina de les dues opcions preferirien i el perquè, la senyora Elaine Fox haugués arribat a la mateixa conclusió. Una mica de respecte senyora! Em sembla a mi que la gent gran té molts anys d'experiència i moltes coses a dir com perquè se'ls tracti com a conillets d'india!
La segona és la relació de força entre el pesimisme i l'optimisme. Impressionant. La força del pessimisme és 3 vegades la de l'optimisme. I perquè l'optimisme guanyi de forma segura al pessimisme es necessiten 5 estímuls optimistes per cada un de pessimista. Genial. Fem un estudi. Traslladem-ho al futbol. Si som d'un equip perdedor, de mitja taula cap avall, vol dir que per començar a entrar en un cicle positiu necessitarem 3 victòries consecutives. Si després arriba una derrota tornarem a ser pessimistes. Però si la ratxa arriba fins a 5 victòries, llavors una derrota no afectarà l'ànim de l'afició ni la dels jugadors... Ja tinc ganes que comenci la lliga! No sé si això és un pensament optimista o pesimista...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada