 |
| Foto: Llibert Teixidó |
Només començar a llegir La Contra d'avui tinc una ECA, és una variant "sui generis", de la ja coneguda per tots ECM. Una Experiencia Cercana a Abandonar. Però lo dels robellons i la Mussara m'han tocat la fibra i continuo... I no sé què dir. Serà que si fan dues contres seguides sense tocar economia o ciència ja quedo descol.locat. La veritat és que tots hem sentit alguna vegada la curiositat dels misteris. Si sou aficionats a la ràdio només cal que escolteu, els caps de setmana, el programa de Sebastià d'Arbó. A mi, més que les coses que fan repelús, el que em pica molt la curiositat és la història de certes civilitzacions que després de milers d'anys encara estan presents en forma de piràmides egípcies, maies, partenons, pobles com el dels inques de Machu Picchu; o les seves creences i mitologies. L'antropologia que s'amaga darrera de les tribus africanes, dels indis americans i la perfecte harmonia que semblaven tenir amb el seu entorn a través de rituals, plantes, chamans, etc... Més enllà de si tots aquests misteris fan por o no, està clar que l'ésser humà no ha canviat tant ni les diferents races, tribus i cultures són tant diferents les unes de les altres. Segurament la gran diferència rau en les etiquetes: la malaltia mental d'avui en dia deuria ser la possesió del dimoni de fa uns segles. L'exorcisme, la confessió o el psicoanàlisis els mètodes utilitzats per chamans, capellans o metges. Però més enllà d'un simple intercanvi d'etiquetes, crec que en cada cultura, en cada civilització, en cada tribu hi ha aspectes clarament diferencials i que en molts casos no tenen traducció. Aquestes diferències són les que poden enriquir la globalitat intercultural actual. Agafant el millor de cada casa, en el bon sentit de la paraula, estem desenvocant en una nova cultura, creencia i manera de fer. La mescla d'orient i occident avui en dia és un fet: Budisme, yoga, acupuntura, arts marcials, flors de bach, etc... Si a més a més hi suméssim tot el que hem destruit o ha quedat enterrat pel pas del temps, tindriem la nova cultura global. I la veritat que no fa por ni repelús, més aviat és esperançador. Una mena d'Esperanto cultural a nivell planetari...
En fi, ara sí, abandono.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada