 |
| Foto: J.M.Cencillo |
Ho haig de dir. Des que he començat a escriure sobre les contres, aquesta és sense dubte, la millor. Bàsicament perquè les contres que més m'agraden són les que parlen de persones, de trajectòries vitals, de l'aprenentatge de viure, de caure, d'enfonsar-se, de tocar fons i de tornar-se a aixecar. El camell que es va convertir en professor tenia alguna cosa d'això, però tenia un punt artificial. Aquesta contra em sembla més autèntica, real. De les que t'arriben i et fan pensar. Des de la seva experiència analitza l'actualitat i diu veritats com temples. Que estem instalats en el club de la queixa. Parla del tot-és-una-merda col.lectiu. De la influència que tenim sobre els altres cada vegada que obrim la boca. Que construïm o destruïm en funció dels missatges que diem en veu alta. I que, això no ho diu explicitament però queda més que evident, avui dia només fem que destruir repetint en veu alta les males notícies i no avancem.
La frase-eslògan és interessant: el fracàs significa haver-ho intentat i mereix ser aplaudit. Però cal remarcar les tres frases que la succeeixen. Mereixien la mateixa trascendència: El fracàs esculpeix el caràcter, el consòl és allò après després d'un fracàs, i sobretot, si no tens problemes és que estàs al cementiri.
Però després l'entrevista perd força, s'instal.la a l'altiplà de la vida, com si ja hagués aconseguit els objectius marcats i comença a decaure. Ja sabem el mantra del consumisme: com més tens més ets. Més que un mantra és una espiral de frustració. També sabem que la vida present no quadra mai amb les espectatives construides en el passat. La vida és un continu aprenentatge, com diu en Javier Iriaondo.
Al final però, l'entrevista torna a guanyar interès gràcies a la frase: la millor manera de sentir-se bé amb un mateix és ajudant els altres. L'he sentit milions de vegades i hi discrepo. Més en la forma que en el contingut. Hi veig un altruisme disfressat. Em sona prepotent, arrogant i fins i tot egoista... Ajudar els altres per sentir-te millor és molt bèstia! Perquè significa que si estàs bé, llavors no et fa falta ajudar ningú... No crec que s'hagi d'ajudar els altres per sentir-se millor, ni per obligació, ni res per l'estil. Crec que un ha de buscar, siguem realistes i egoistes també; el seu pròpi benestar. Ja que el nostre pròpi benestar depen directament del de la gent que ens envolta. Així que, no cal dir que hem d'ajudar els demés per sentir-nos millor. Buscar el pròpi benestar ja porta implícit el dels que ens rodegen. És una mica estúpid pensar que algú pot ser feliç rodejat d'infeliços que necessiten ajuda... O potser el que és estúpid és pensar que no hi ha gent així... Però prefereixo ser estúpid i pensar que no hi ha estúpids.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada