"Un dopaje controlado sería más justo que el antidopaje"

Foto: Dani Duch

Ou yeah! Benvinguts a les Olimpiades de Cyborgs! Ja fa temps que vaig descobrir un tipus de combat clandestí i totalment prohibit anomenat "vale tudo". On s'enfronten lluitadors de diferentes arts marcials sense, pràcticament, cap tipus de norma. Només una: et pots rendir. Però si no ho fas, el teu rival et pot colpejar, estrangular o el que sigui, fins la mort. Vale todo. El senyor Andy Miah proposa alguna cosa similar amb l'esport en general. Dopatge per a tothom. Tenint en compte la situació acutal, és un secreto a voces, que tothom es dopa, doncs com a mínim que no s'enganxin els que tenen menys recursos per encobrir-ho o fer-ho indetectable. Em sembla molt bé. De fet, el Tour de Frace, que sempre ha estat escenari de polèmiques d'aquestes, en els seus inicis, era habitual l'ús de les amfetamines. Jaques Anquetil, guanyador de 5 tours de França, rècord que va haver d'esperar el gran Indurain per ser igualat; reconeixia que ell prenia aquestes substàncies però que no era l'únic. De fet, tothom prenia amfetamines per augmentar el seu rendiment. Però el cas és que un cop tots dopats, ell era el millor. Alguna cosa així proposa el senyor Andy. El problema d'avui en dia, és que la biotecnologia, l'enginyeria biomèdica i tot plegat ha avançat tant que encara que el dopatge fos permès, els equips o països amb més pressupost sempre partiran en avantatge... Aquesta sol.lució només seria vàlida si tothom pogués tenir accés a totes les substàncies existents per igual. O tots moros, o tots cristians. Seria genial. Saber que el que guanya l'etapa a l'esprint anava amb un 50% menys d'EPO que el que ha quedat segon! O que arribés el dia en què un ciclista, sense dopar-se, guanyés un Tour!!

Més cap al final la cosa s'engresca i l'entrevistat comença a parlar de pròtesis però no per suplir una deficiència, sinó per millorar el rendiment com per exemple les ulleres d'hipervisió. Posats a fer anar la imaginació, jo proposo òssos de titàni que no es trenquen, tendons indestructibles, musculatura enriquida amb urani, mercuri enlloc de sang per millorar el rendiment en altes temperatures, implantació d'un tercer pulmó extra o un cor extra, com els telèfons samsung de doble nucli. 

Hi ha les olimpiades, els paralípics i el següent pas seran els cyborglímpics. 

De fet falta poc perquè els cecs siguin els reis. Ja fa molts anys que s'està treballant en la visió assistida. Aquesta consisteix en aplicar a les zones del cervell destinades a la visió una transmissió per radiofreqüència en la longitud d'ona i intensitat adequades per tal de provocar el mateix estímul que enviaria l'úll si no fos cec. No m'ho invento, en certs experiments s'ha aconseguit estimular la zona i s'ha aconseguit (en blanc i negre, com no) fer veure objectes a persones cegues. Inclús s'ha aconseguit que gràcies a aquest sistema hagin pogut realitzar certes accions com agafar objectes, canviar-los de lloc, etc...
De moment estem amb en Pistorius, l'home que ha enderrocat el mur entre olímpics i paralímpics. El primer cyborg...?

Llegiu "La Contra" aquí