 |
| Foto: Mané Espinosa |
Bàsicament podríem dir que aquesta contra va sobre l'educació. Un tema d'actualitat. La paradoxa del cas és que estem davant d'un paio que es dedica a investigar sobre l'educació i la millora dels seus resultats com si ell hagués après alguna cosa a l'escola... De fet, als 13 anys va començar a traficar, i per tant, deduim, tot i que no ho diu, que fins els 18 anys, d'anar a l'escola res de res. Llavors fruit del destí, va arribar tard a un atracament que havia de fer amb els seus col.legues amb la sort que tots ells van acabar a la presó i ell se'n va salvar per impuntual. A partir d'aquell moment, la seva vida va fer un canvi. I es va dedicar a estudiar... Ja ho diuen: "la millor escola és la vida, la calle. A la vida s'apren a pals..." I és curiós que un paio que va apendre al carrer, traficant, i que va rebre el seu gran pal als 18 en forma de salvació divina, defensi l'escola com si allí ho hagués aprés... Em sap greu dir-ho, però estic d'acord amb el que li ha passat, però no amb el que defensa... Buenu, excepte en lo de llegir llibres... I en lo de que el Teorema de Pitàgores no serveix per res... En fi, com diu un amic meu, això de l'educació i l'escola s'ho van inventar els burgesos per tal de domesticar la gent del camp i poder-los tenir sota control i complint unes normes dins la fàbrica. Produïnt. Per l'empresa. L'empresa que després, el protagonista entrevistat, diu que ha de subvencionar l'educació... I perquè no dir-ho? Té més mèrit sobreviure a la presó o al carrer que entre departaments d'empreses o d'universitats. Les lleis que regeixen aquests móns tant diferents són les mateixes. Però té molt més mèrit triumfar al carrer. Molt més. La diferència és que en un cas el pitjor és que et costi la feina i en l'altre la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada