"Nadie debe cobrar más de 20 veces el salario mínimo"

Foto: Kim Manresa

Personatge interessant. De primeríssima actualitat. Sembla com si el món que descobrim al llarg de l'entrevista a Christian Felberg fos utòpic. Seria fantàstic que tot el que diu passés. 

Últimament penso que la política ha deixat de tenir trascendència i que la presa de decisions es fa des les més altes instàncies econòmiques: Banc Central Europeu, Reserva Federal del EE.UU., Fons Monetari Internacional, els mercats, grans multi-nacionals, etc... Els polítics són simples titelles en mans d'aquests grans organismes que posseeixen les màquines que fan els bitllets. Sí, aquelles màquines que últimament surten tant per televisió imprimint fulles de Din A6 de bitllets de 50 euros... Perquè sempre surten els de 50 euros? No n'he vist mai cap imprimint-ne de 500... Avui dia, analitzar des del periodisme, la política española per posar un exemple, és tant estúpid com si convertíssim en notícia el dia a dia de la feina de la Diputació de Barcelona, per posar-ne un altre. Organismes anacrònics, que per bé que segur que fan funcions útils, no són determinants pel futur de la nostra societat. És per això que avui en dia el focus mediàtic s'està traslladant i la política està deixant pas a l'economia. Perquè l'economia és la ciència per entendre el capitalisme com la política és la ciència per entendre la democràcia. I si observem i intentem entendre el capitalisme veurem que aquest està per sobre de la democràcia. L'anul.la, la manipula, la controla i la redueix en una simple administració burocràtica. Una petita peça d'engranatge dins la "màquina total" que és el capitalisme. És així, no s'hi pot fer més. Bé, segons Christian Felberg sí. 

Entro a l'inseparable wikipedia i m'adono que aquest paio de només 39 anys està darrera de molts dels conceptes que bombardeigen les nostres pantalles de televisió des dels noticiaris com per exemple la Taxació de transaccions financeres (Attac). I el que més m'agrada és que ens el presenten com a un pensador. Pensador i com podem llegir a la contra, escriptor i sobretot ideòleg. M'agrada pensar, i crec que és així, que les paraules tenen molt poder. Així ho manifestava Joseph Goebbels (em sap greu citar un nazi) però em sembla que va ser ell qui va dir que si "repeteixes mil vegades una mentida es converteix en veritat". Aquesta és la dinàmica que ha estat seguint el món occidental des de llavors però sembla que ara s'està imposant una versió millorada del que va dir aquest cabró. Avui en dia estem en situació de poder i "si repetim mil vegades una veritat es converteix en realitat". Així que com que tot el que diu aquest senyor, qui, segons l'amiga wiki suporta part del moviment d'indignats; és tant sensat, ho hem pensat i comentat a tantes sobretaules, que senyors, molt em temo que només és qüestió de repetir-ho més vegades. Continuar utilitzant la força de la paraula, saltar-nos el graó de la democràcia manipulada, i repetir-ho milions de vegades: empresa privada sí, però no per competir, sí per cooperar pel bé comú, pel benefici social i ecològic enlloc de benefici econòmic, per la qualitat de vida basada en la santitat, la qualitat del temps, per destinar els beneficis a les persones, als treballadors, al mediambient i no als mercats o partits polítics, limitar els salaris màxims i les herències, i, lògicament que els que més tenen que paguin. Un món feliç. No és una utopia, així serà, així serà, així serà, així serà... 

Llegeix "La Contra" aquí