L'altre dia vaig tenir una conversa amb uns amics i no sé com, vam acabar citant frases fetes en llatí i altres idiomes. D'aquella conversa en van sortir moltes i totes les que cito de l'entrevista van sonar aquella nit. Tot i que l'Antonio Cascón en diu moltes més, les que no he posat ha estat, com dirien els americans, perquè don't rings me a bell. Són aquestes: Peccata minuta, curriculum vitae, òpera prima, post mórtem, status quo, a priori, in albis, in situ, ipso facto, in extremis, cancerbero, ariete, carpe diem, in vino veritas, in aqua sanitas, santiamén, perdre l'oremus, quid pro quo (Clarice...), rara avis, panem et circenses, tempus fugit...
A més a més van sortir, que no surten a l'entrevista, però són prou conegudes: A posterirori, semen retentum venenum est (la font no és tant fiable com el significat), cumulus nimbus, cúmul, límbo, obra póstuma, ora et labora, alea iacta est, alma mater, annus horribilis, veni vidi vincci, habemus papa, in fraganti, in secula seculorum, mente sana in corpore sano, urbi et orbi, horror vacui... i alguna que altra collita d'altres idiomes (no citarem les catalanes i castellanes perquè no acabariem mai...) com: soto vocce, dolcce fare niente, savoir-faire, you snooze you lose... Algun d'inventat com: passat el bou passada l'equella o if you go to Bell Air you lose your chair... i si de tots aquests n'hi ha algun que no és veritat, si no e vero e ben trovato...
Però suposo que excusata non petita, accusatio manifesta. Després de dues contres d'economia s'agraeix un zapping.
Suposo que el Lluís i la Montse podrien aportar-ne alguna més d'aquella nit... En fi, em despedeixo: Good night and don't let the bed bugs bite.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada