"Dese tiempo"

Foto: Kim Manresa

Boníssima l'entrevista d'aquet paio! Llàstima que el cabró (amb carinyo) ens giri la truita d'entrada: "Quién es usted?". Això ho hauria de preguntar l'amic Amiguet no? És igual, se li perdona. També el fet que no sapiguem ben bé perquè collons se l'entrevista, a part de tenir un discurs molt ben elaborat. Buenu, no es cert del tot, se rumorea, se comenta, se dice, se cuchichea algo así como "Arunachala", "Cachemira", aventura, muntanya... Com va dir l'Arquillué un dia a la Riera (i no van repetir l'escena!) un bon "MESTERI!". 

Així que quién soy?

Buenu, si m'ho preguntes a mi, apago la tele (l'ordinador no puc...), trascendeixo l'edat, la nació, la feina (no que no en tinc), propietats (tampoc...), classe social (en fi...), etc; al final m'hai de trobar amb la meva escència... cosa que si li sumem el "eres lo que eres en cada instante", doncs:

Jo sóc: 

Aquet post...??

Quina decepció...

A més a més si et "Dones temps" i trascendeixes (tota la llista d'abans), et trobes amb el que ets: "només circumstàncies, ambicions, pors..."

- Circumstàncies: escrivint un post

- Ambicions: fer-me d'or

- Pors: mmmm... fer-me d'or

- Pors (2): escriure posts eternament...

En fi, shiva shiva i tapa't.

"No quiero defraudar al niño que fui"

Foto: Àlex García

Després de llegir-me aquesta contra, i al plantejar-me com afrontaré els temes que toca, em topo amb un que no hi és. O, que si hi és, hi és a totes. La Contra és bona perquè toca temes interessants i trascendentals o simplement és bona perquè jo hi trobo escrit en paraules coses que no hauria dit millor? 

No sé, més enllà del dilema metafísic de si estic destacant el destacable o destaco el que destaca (objectiu o subjectiu), el fet és que el José Sacristán ens deixa frases que es claven com estaques.

"El primer contacto carnal fue en un descampado por 15 pesetas con una prostituta a la que le escribí un poema" 

La puta! Davant d'una frase així "No hace falta decir nada más".

Posant-nos més seriosos, crec que l'entrevista toca dos temes capitals (i un annex).

El primer:

"He aprendido algo fundamental: la superioridad absoluta de lo femenino sobre lo masculino. Lo hablaba con Berlanga, el mandato histórico contradice lo que la naturaleza ordena. Se supone que uno es el que va sobre el caballo, saca la lanza y dice: "¡A por ellos!", y la señora dice: "Vuelve pronto". Toda esa épica es de cartón piedra, lo esencial se mueve en torno a lo femenino"

A partir d'aquí l'entrevista deixa de ser heterosexual (cosa que no significa que es converteixi en homosexual) i es posa individual. 

El segon:

"Yo no pierdo de vista al niño del puré de harina de almorta, le tengo mucho respeto y lo que quiero es que si me encuentro con él no me mande a la mierda...siendo aquel niño gordito que le arrancaba las plumas a la gallina para hacer de comanche. Hoy miro a ese niño y le digo: "¡Con dos cojones!", porque el panorama era desolador. Ese crío todavía está ahí, delante de una cámara o subido a un escenario pasándoselo pipa"

L'annex:

Per si no havia quedat clar en d'altres i en aquesta, l'Ima ens torna a deixar clar (el concepte "Con dos cojones" que malentès ha fet tant mal) la clau de la joventut eterna:

"Después de miles de entrevistas, puedo asegurar que la gente que sigue haciendo de su juego favorito su profesión no envejece"

D'això se'n diu entropia, deu ser l'edat...