 |
| Foto: Jordi Roviralta |
La primera impressió, després de llegir la frase-eslògan, és de discrepància. El meu primer record no va ser als tres anys i quatre mesos! Ja hi som! Un altre setciències! Un setciències que dicta sentència sobre l'edat del nostre primer record! Com pot ser? En fi, el meu primer record coincideix amb la primera vegada que vaig veure nevar. Això va ser al pis de Sant Cugat. On hi vaig viure fins els 2 anys! Mec! Error señor científico! Segueixo llegint. Continuo per la columna groga i l'entusiasme de la primera frase entre signes d'exclamació em desconcerta... No pot ser que l'Amela faci dues contres seguides... Hauria de ser l'Amiguet o l'Ima! Continuo llegint, i per sort, aquests tres anys i quatre mesos es converteixen en una mitja estadística... Això li dóna més credibilitat al personatge, menys a l'entrevistador i més a la veracitat del meu record. Miro qui pot ser l'entrevistador, diria que és l'Ima... No! És l'Amiguet! Com pot ser!? Sempre tant punyent, estricte, recte i de cop i volta ens treus una declaració de context per crear una frase-eslògan tant sensacionalista i tramposa? M'estàs fallant Amiguet meu... En fi, deu ser que només fa tres contres que analitzo amb lupa tots els detalls. Segurament ho has fet més vegades i no n'era concient. Jo també faré d'estadista a partir d'ara. No puc fallar d'aquesta manera. De moment 50% d'encert (en el debut no vaig intentar endevinar-lo/la), 1 de 2.
Continuo llegint i de cop i volta ja no importa l'edat del primer record. De fet, pot ser que aquell primer record, d'aquella primera nevada, a la terrassa del pis de Sant Cugat, omplint un got amb neu; ni tant sols succeís! L'eslogan és només un esquer! Com sempre. Suposo...
Per mi, el missatge important de l'entrevista és que els records no tenen perquè haver-se viscut. Poden ser records imposats a través d'una explicació o simplement modificats i alterats (o simplement traslladats en el temps) per reafirmar la nostra identitat i coherència amb l'entorn... En fi, que "la memòria (cito textualment) no és una caixa negra" ni un disc dur que enregistra els esdeveniments de la nostra vida tal i com van succeïr.
"La fa funció de la memòria no és recordar allò que és real"
Aquest, per mi, hauria estat un millor eslògan, igual de sensacionalista, però no trampós.
La funció de la memòria és emmagatzemar records que, hagin succeït o no, recordats directa o indirectament, reals, modificats o imaginaris; ens ajudin a reafirmar la nostra identitat i la nostra coherència existencial.
Buenu, un rolllo patatero. No està mal, però no m'ha agradat gaire la contra. És culpa de l'entrevistat que no té coses importants a dir? És culpa de l'entrevistador que no ha sabut extreure-li suc a l'entrevistat? O simplement no ha sabut transmetre el suc que li va treure? És culpa meva que no estic receptiu, que no m'han enganxat en un bon moment?
És igual, com que sóc molt egocèntric, per reafirmar-me, ho recordaré com que no és culpa meva ;)
Visca La Contra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada