 |
| Foto: ¿? |
A la segona pregunta endevino l'entrevistador. Sempre s'enmiralla en els entrevistats i parla d'ell: "Igual que jo!". Al principi era el meu preferit: espontani, optimista, entusiasta... D'ella encara n'haig d'avaluar una mica el perfil per treure conclusions sobre el caràcter. Dones, suposo. Complexes. De l'altre "homen" (com diria en Jep Cabestany, el meu personatge preferit dels Òscars) podria dir que al principi em queia una mica antipàtic, però que poc a poc, darrera aquesta antipatía, hi vaig anar descobrint una manera més incisiva, incòmode o provocativa d'entrevistar...
En fi, l'entrevista d'avui és un pèl ensucrada, com diria el geni del pinzell de Mollet del Vallès, en algún moment no sé què té que et puja el sucre... Deuen ser els dofins. De fet, encaixa amb el perfil de l'entrevistador.
A banda de tot plegat, estem davant del típic personatge d'esports que s'allunya de la norma. L'esportista de proves extremes. L'esportista que no apareix als mitjans, perquè practica un esport que no és esport. Nadar llargues distàncies a mar obert ho pot ser, però fer-ho sense neoprè, ulleres ni gorro; està dins del terreny de buscar l'impossible. Una filosofia darrera l'esport que fa que deixi de ser esport. Com escalar vuit mils sense oxigen, fer el Tour de França sense parades (d'una sola tirada), donar la volta al món, a vela, sense escales, en solitari, sense sonars, radars, gps... Etc...
Però hi ha una cosa que no m'ha agradat. Sempre començo llegint la frase-eslògan, a continuació la breu descripció del personatge a dos colors, després la columna groga i finalment l'entrevista. Doncs bé, abans de començar a llegir l'entrevista ja ens ha quedat a tots molt clar (es menciona dues vegades) que aquest especial i autèntic nadador gironí treballa per una important empresa que no para de pujar el preu de Kw. Publicitat gratuïta? No ho crec. En tot cas, segur que "l'empresa hi haurà contribuït" cito textualment. Això ho feia el Màgic Andreu i tenia gràcia. Però que una empresa es pengi les medalles aconseguides pels seus treballadors fora de la feina... En fi... Felicitats Miquel i espero que aconsegueixis la triple corona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada